Cliqui sobre l’imatge per a descarregar el document :
Sistema d’alerta sísmica precoç: els grans principis
Quan es produeix un terratrèmol, les ones P (de principals), que no són ones destructives, s’alliberen prop de la falla i es propaguen a través del sòl quasi dues vegades més ràpid que les ones S (de secundàries), que serien les responsables de bona part dels danys.
Els sistemes d’alerta precoç estarien majoritàriament basats en l’anàlisi dels primers segons d’ones P enregistrats per algunes estacions sismològiques situades a proximitat de l’epicentre. La difusió de l’alerta s’efectua a una velocitat propera a la de la llum, i per tant és possible informar en tan sols pocs segons a zones que encara no han rebut les ones S. Per tant, com més allunyat s’està de l’epicentre més llarg seria l’interval de temps separant l’arribada de les ones P i de les ones S, deixant així més temps per reaccionar.
Ús de l’alerta
En un sistema d’alerta cal que tota la cadena de decisions tingui respostes apropiades. L’exemple del tsunami de 2004 a l’oceà Índic és ben explícit en quant a la importància de disposar de mesures adaptades a prendre en cas d’alerta. Efectivament, malgrat que existia un sistema d’alerta operacional que havia detectat el terratrèmol, una cadena de les preses de decisions i de difusió de la informació mal adaptada no va poder limitar l’impacte del tsunami. Els usuaris han d’estar al centre del procés del sistema d’alerta precoç!
En el cas del risc sísmic, el temps disponible per anticipar un terratrèmol una vegada ja ha succeït i s’està propagant és molt reduït. Per tant, els sistemes d’alerta precoç sísmica permeten disposar, generalment, entre alguns segons i alguna desena de segons per prendre mesures de protecció per minimitzar els impactes del sisme. Amb un interval de temps tan limitat la presa de decisions ha de ser el més automàtica que es pugui, tot i que en alguns casos mesures individuals també poden considerar-se.
Talls en sistemes perillosos o crítics, aturada de l’alimentació de les línies de tren, tall de les xarxes de distribució d’energia o parades en els sistemes informàtics sensibles i còpia de seguretat de les dades serien algunes de les accions que podrien dur-se a terme automàticament després de la recepció d’una alerta sísmica precoç.
És un sistema factible als Pirineus?
Dintre del mòdul M5 del projecte SISPyr, un estudi ha estat elaborat per tal d’avaluar l’oportunitat de dotar el conjunt del massís dels Pirineus d’un sistema d’alerta precoç. Primerament, una anàlisi de la xarxa sísmica que funciona en temps real ha permès avaluar fins a quin punt aquesta xarxa podria servir de base per a un sistema d’alerta, amb una estimació teòrica les "zones fosques" per al sistema en funció de la localització dels epicentres. Així s’ha constatat que una configuració del sistema d’alerta basada en la utilització d’un nombre força limitat d’estacions, en cas de terratrèmol fort, podria alertar algunes zones abans que aquestes pateixin danys. Després d’aquests primers resultats encoratjadors, una enquesta entre els usuaris potencials d’aquest sistema d’alerta ha estat feta. L’objectiu era avaluar fins a quin punt les zones i instal•lacions industrials presents a la zona serien susceptibles per aprofitar un sistema d’alerta precoç per reduir l’impacte del terratrèmol a les seues instal•lacions.
Els resultats d’aquesta anàlisi per investigar si un sistema d’alerta sísmica precoç és factible als Pirineus es presenten integralment en l’informe (en anglès) del mòdul 5 del projecte.
